Quan es gestiona un projecte industrial amb diversos equips, el dubte no és només complir.
El dubte és quin marc s’aplica i quan s’ha de decidir, especialment en escenaris de conjunt de màquines i RD 1215/1997 .
De vegades sembla suficient aplicar el RD 1215/1997 sobre equips amb marcatge CE individual.
Tot i això, si la integració crea dependències funcionals de seguretat, pot aparèixer la figura de conjunt de màquines.
La diferència és crítica perquè condiciona el disseny del control, l’automatització i l’estratègia de validació.
I si es decideix tard, les correccions poden ser profundes i costoses.
RD 1215/1997 com a punt de partida
Què cobreix realment el RD 1215/1997
El RD 1215/1997 estableix les disposicions mínimes per utilitzar equips de treball.
Aplica amb independència que els equips disposin de marcatge CE.
El focus està en ús real, tasques, accessos i intervencions.
Aquí, el compliment s’avalua sobre la instal·lació existent i la seva operativa.
Quan el RD 1215 pot no ser suficient
En projectes amb diversos equips interconnectats, l’ anàlisi no es pot limitar a cada màquina aïllada.
El comportament conjunt pot generar riscos que no apareixen en avaluar equips per separat.
En aquest punt, la qüestió deixa de ser només adequació a l’ús i pot entrar a l’àmbit d’integració funcional.
Integració funcional i conjunt de màquines
Què s’entén per conjunt de màquines
Hi ha conjunt de màquines quan diversos equips, ja conformes individualment, s’integren i funcionen com a unitat funcional.
No n’hi ha prou que estiguin propers físicament.
Hi ha d’haver una interdependència funcional rellevant , especialment en matèria de seguretat.
El paper del control i de l’integrador
En la majoria de casos, la integració no la defineix la mecànica, sinó el control.
Un PLC comú, un safety PLC compartit o una lògica de parada global poden transformar diverses màquines en una unitat funcional.
En aquest escenari, la figura de lintegrador pot assumir responsabilitats equivalents a fabricant respecte al conjunt resultant.
Marc tècnic per decidir: RD 1215 o anàlisi de conjuntH3 – Situacions on pot ser suficient RD 1215
Pot ser suficient aplicar RD 1215 quan:
- Els equips funcionen de manera autònoma.
- No hi ha dependències de seguretat entre màquines.
- Les parades d’emergència no estan interconnectades.
- La decisió d’un equip no afecta la seguretat d’un altre.
En aquests casos, l’anàlisi se centra en l’ús i l’adequació.
Situacions on hi pot haver conjunt de màquines
Cal analitzar la possible existència de conjunt quan:
- Una parada afecta diversos equips simultàniament.
- Hi ha enclavaments creuats de seguretat.
- El rearmament és comú.
- El control centralitza funcions de seguretat.
- La seqüència automàtica genera interdependències funcionals.
Aquí, cal ampliar l’anàlisi al comportament global del sistema.
Checklist expert abans de tancar el disseny
Abans de consolidar el sistema de control, convé respondre amb rigor tècnic aquestes preguntes:
- Hi ha un sistema de control mestre que coordina diversos equips?
- Una parada d’emergència afecta més d’un equip?
- Hi ha enclavaments creuats entre màquines diferents?
- El rearmament de seguretat és comú per a diversos equips?
- Les funcions de seguretat depenen de sensors compartits?
- Es comparteixen resguards, tanques o accessos entre màquines?
- Hi ha modes manuals que habiliten moviments coordinats?
- Hi ha seqüències automàtiques amb dependències funcionals de seguretat?
- Un canvi en la lògica afecta simultàniament diversos equips?
Respondre afirmativament diverses d’aquestes preguntes sol indicar una integració funcional rellevant.
En aquest cas, l’anàlisi normativa no s’hauria de posposar.
El moment adequat per decidir
La fase de disseny com a punt crític
L’anàlisi es pot fer en qualsevol fase del projecte.
Tot i això, el moment adequat és la fase de disseny, quan el control encara està en definició.
En aquesta etapa, és possible redefinir arquitectures, límits funcionals i responsabilitats.
A més a més, l’impacte econòmic és controlable.
Analitzar a posteriori
Quan la instal·lació ja està executada, l’anàlisi continua sent possible.
Això no obstant, pot implicar redissenys de control, noves validacions i ajustaments estructurals. En aquests casos és habitual necessitar un projecte d‟adequació al RD 1215 .
En alguns casos, la decisió tardana pot traslladar responsabilitats inicialment no previstes.
Una decisió estructural del projecte
La qüestió no és si l’anàlisi es pot fer més tard.
La qüestió és quan es prenen les decisions crítiques.
Si el control defineix la seguretat del sistema, l’avaluació s’ha de fer quan el control encara és flexible.
Decidir entre aplicar únicament el RD 1215 o analitzar la possible existència d’un conjunt de màquines no és un tràmit documental.
És una decisió estructural del projecte, i cal abordar-lo amb criteri tècnic en el marc de conjunt de màquines i RD 1215/1997 .
