Senyalització de seguretat a la indústria: necessària, però no sempre suficient

En nombrosos entorns industrials s’observa una tendència habitual: resoldre un risc col·locant un senyal abans d’analitzar si realment correspon fer-ho . Aquesta pràctica, encara que ràpida i aparentment eficaç, resulta tècnicament insuficient. La senyalització pot generar una sensació enganyosa de control del risc i, en alguns casos, desplaça latenció del veritable problema: la necessitat dadoptar solucions denginyeria capaces deliminar o reduir el perill des del seu origen.

La senyalització és una mesura complementària , mai un substitut de les proteccions tècniques. Quan s’hi recorre per cobrir mancances de disseny, accessos indeguts, zones exposades o maniobres insegures, sorgeixen dos efectes indesitjats:

1. Normalització del risc , perquè el personal deixa de percebre el perill en conviure constantment amb advertiments visuals que es tornen part de l’entorn.
2. Desviació de l’enfocament preventiu perquè l’advertiment visual ocupa el lloc de la veritable mesura correctora que caldria aplicar mitjançant enginyeria.

Aquest abús de la senyalització apareix, sovint, en situacions on hi ha solucions tècniques viables , com ara la instal·lació de resguards, enclavaments, proteccions perimetrals, adequacions de comandament o reorganització de l’accés operatiu. La facilitat i el baix cost de col·locar un adhesiu no poden ni eclipsar l’obligació tècnica de revisar el disseny i actuar sobre l’origen del risc. Per això, davant de qualsevol dubte sobre si correspon senyalitzar o aplicar una mesura tècnica, és recomanable fer un estudi d’enginyeria del cas , de manera que es determini si el risc és eliminable, reduïble o realment residual.

En definitiva, la senyalització és eficaç quan es fa servir amb criteri, però mal emprada es converteix en l’evidència que el risc no s’està gestionant correctament . I per evitar aquesta desviació és fonamental recolzar-se en un marc regulador que orienti cada decisió. Així, abans de continuar cal revisar el marc normatiu que regula l’adequació d’equips i defineix com s’ha d’integrar la senyalització de manera coherent .

Marc normatiu: de ladequació dequips a la senyalització coherent

RD 1215/1997 – Avaluació del risc i jerarquia de mesures

El RD 1215/1997 obliga que els equips de treball siguin segurs durant tota la seva vida útil, considerant disseny, ús, manteniment i possibles fallades previsibles. La senyalització entra en joc després d aplicar les mesures d enginyeria raonables.

La seqüència lògica és:

1. Identificar perills mecànics, elèctrics, ergonòmics, etc.
2. Avaluar riscos i prioritzar segons la gravetat i la probabilitat.
3. Aplicar mesures tècniques (resguards, enclavaments, distàncies de seguretat, proteccions perimetrals…).
4. Tractar el risc residual amb organització, formació i, si escau, senyalització.

RD 485/1997 i ISO 7010 – Classificació bàsica de senyals

El RD 485/1997 defineix la senyalització de seguretat i salut i distingeix, entre d’altres, aquests tipus de senyals:

• Senyals d’obligació (cercle blau)
• Senyals de prohibició (cercle vermell)
• Senyals d’advertiment (triangle groc)
• Senyals d’emergència o salvament (rectangle o quadrat verd)
• Senyals relatius a equips de lluita contra incendis (rectangle o quadrat vermell)

La UNE-EN ISO 7010 normalitza els pictogrames, de manera que un mateix senyal signifiqui el mateix a qualsevol planta, independentment de l’idioma, cosa que reforça la comprensió i redueix l’ambigüitat.

Tipus de senyalització de seguretat: més enllà del cartell a la paret

A l’hora d’escollir la millor solució, convé entendre que “senyalització” no és només un cartell enganxat a una màquina. Podem parlar de tipus de senyalització segons la seva forma de percepció , tipus de suport , funció preventiva i condicions ambientals .

Senyalització visual fixa: cartelleria, adhesius i marcatge de terres

És la més coneguda i utilitzada. Dins d’ella, podem diferenciar:

1. Cartelleria rígida

• Plaques de PVC, alumini, policarbonat o materials tècnics.
• Es fixen mitjançant cargols, reblons, imants industrials o suports específics.
• Adequades per a:
  • Assenyalar riscos permanents (perill aixafament, risc elèctric, atrapament).
  • Marqueu sortides d’emergència, equips contra incendis, zones d’EPI obligatori.

Avantatges: alta durabilitat, bona visibilitat, instal·lació estable.
Limitacions: menys flexible davant de canvis freqüents de layout; requereix forats o estructures de suport.

2. Senyalització adhesiva (vinils, etiquetes tècniques, pictogrames autoadhesius)

• Vinils per a superfícies llises i netes.
• Etiquetes laminades per a entorns més agressius (olis, greix, productes químics).
• Molt utilitzada per a:
  • Identificar comandaments i polsadors.
  • Assenyalar zones concretes en màquines (punts de collament, zones calentes, parts mòbils).
  • Marcatge ràpid en projectes dadequació dequips.

Avantatges: ràpida aplicació, cost contingut, gran versatilitat.
Precaució: en entorns amb pols, humitat o neteja a pressió, la seva vida útil pot ser limitada i cal triar qualitats industrials específiques o combinar amb suports rígids.

3. Senyalització horitzontal i marcatge de terres

Inclou:

• Pintura de terres amb codis de color.
• Cintes adhesives d’alta resistència.
• Perfils i elements físics (voreres, baranes, topalls).

S’utilitza per a:

• Delimitar passadissos de vianants i rutes de carretons.
• Assenyalar zones demmagatzematge, àrees de seguretat, punts devacuació.
• Definir distàncies de seguretat davant de màquines o equips.

En entorns d’ alta abrasió, trànsit intens o neteges freqüents , sol ser necessari:

• Preparar adequadament el suport (neteja, imprimació…).
• Triar productes específics per a indústria (antideslitzants, resistents a químics, etc.).

Senyalització visual tècnica: plaques gravades, encunyades i etiquetes de llarga durada

Quan la informació ha de romandre llegible durant tota la vida de l’equip, la solució més robusta és la senyalització gravada o tècnica :

• Plaques metàl·liques gravades o encunyades.
• Laminats plàstics tècnics, amb text i pictogrames integrats.
• Etiquetes tècniques amb alta resistència tèrmica, química i mecànica.

S’utilitzen per a:

• Identificació permanent de màquines, quadres elèctrics, vàlvules i canonades.
• Informació de maniobra (sentit de gir, posicions, consignació).
• Senyalització a zones amb vibracions, impactes, calor o atmosferes agressives.

Aquesta senyalització és especialment interessant quan els adhesius convencionals s’enlairen, deterioren o perden llegibilitat amb rapidesa.

Senyalització lumínica: estats de màquina i avisos de risc

La senyalització lumínica és clau per a la gestió dinàmica del risc :

• Columnes lluminoses que indiquen estats (marxa, atur, fallada, alarma).
• Balises que s’encenen en situacions concretes (arrencada automàtica, presència en zona perillosa).
• Il·luminació d’emergència i fotoluminiscent per evacuar en error de subministrament elèctric.

A l’hora de seleccionar-la, cal valorar:

• Distància d’observació : mida, intensitat i ubicació.
• Condicions ambientals : pols, aigua, temperatura, impacte.
• Compatibilitat amb funcions de seguretat del sistema de control:
  • Per exemple, vincular la balisa a l’estat d’una tanca perimetral oa una cortina fotoelèctrica.

En alguns casos, la senyalització lumínica es combina amb pictogrames retroil·luminats per millorar la comprensió.

Senyalització acústica: quan la vista no és suficient

A zones on no sempre s’està mirant cap als senyals visuals, o on el risc requereix una alerta immediata, es recorre a:

• Sirenes i brunzidors.
• Avisos acústics associats a maniobres perilloses (moviment de ponts grua, arrencada de cintes, etc.).

Aspectes clau:

• Nivell sonor suficient per sobre del soroll de fons, però sense provocar danys auditius.
• To i cadència diferenciables daltres sons de lentorn.
• Coherència entre senyal acústic i tipus de risc (emergència, avís, maniobra rutinària).

En alguns casos, la senyalització acústica es complementa amb informació visual per a persones amb dificultats auditives.

Senyalització tàctil i de contrast: accessibilitat i ergonomia preventiva

Encara que menys utilitzada a l’entorn purament industrial tradicional, la senyalització tàctil i de contrast cobra importància a:

• Passos de vianants, escales, vores de plataformes.
• Botoneres i interfícies freqüents.

Exemples:

• Superfícies podotàctils per indicar canvis de nivell o zones de risc.
• Relleus o textures diferenciades en polsadors de parada d’emergència davant d’altres comandaments.
• Contrastos de color i luminància per millorar la percepció de vores i canvis de nivell.

Aquesta senyalització contribueix tant a la seguretat com a l’ accessibilitat universal .

Senyalització temporal: treballs puntuals i canvis de configuració

No tots els senyals han de ser permanents. En molts casos és més adequat utilitzar senyalització temporal , per exemple:

• Treballs de manteniment o reparació.
• Obres internes, canvis de layout o muntatge de noves línies.
• Zones acotades per riscos puntuals.

S’utilitzen:

• Tanques i cintes d’abalisament.
• Cavallets i suports mòbils amb cartells.
• Etiquetes i cadenats de consignació en procediments de bloqueig i etiquetatge (LOTO).

La clau és retirar la senyalització temporal quan finalitza la feina, per evitar confusió i saturació.

Com triar la senyalització adequada: preguntes clau per al tècnic de prevenció

Quan es detecta un risc i es planteja utilitzar senyalització, és útil fer-se una petita bateria de preguntes:

1. El risc es pot eliminar o reduir tècnicament?
   Si la resposta és, la prioritat és la solució d’enginyeria.
2. La senyalització serà realment vista, entesa i recordada?
   Si l’entorn està saturat de senyals, potser caldrà simplificar.
3. Quines condicions ambientals hi ha?
   Pols, humitat, neteja a pressió, químics, temperatures extremes… marcaran el tipus de suport.
4. El risc és permanent o temporal?
   Això orientarà cap a senyalització fixa, tècnica o temporal.
5. És necessari combinar diversos tipus de senyalització?
   Per exemple, visual fixa + lluminosa + acústica en arrencada automàtica.
6. La senyalització està alineada amb els procediments de treball i la formació?
   Un bon senyal no substitueix una instrucció de treball ben dissenyada.

Conclusió: un ús intel·ligent dels tipus de senyalització

La senyalització de seguretat no és un fi en si mateix, sinó una eina més dins una estratègia de prevenció ben estructurada. Conèixer en profunditat els diferents tipus de senyalització , els seus avantatges , limitacions i condicions d’ús recomanades permet:

• Reduir l’abús de cartells i adhesius genèrics.
• Seleccionar suports i tecnologies d’acord amb l’entorn real de treball.
• Comunicar els riscos de manera clara, ordenada i eficaç.

En definitiva, l’objectiu no és tenir més senyals, sinó tenir els senyals adequats, al lloc correcte i amb el suport correcte , després d’haver fet tot el possible per reduir el risc des del disseny i l’enginyeria.